Page 6 - e_Revista_Claver_76

C

06 l’Entrevista

Jaume, ens comentaves que havies relacionats amb la força de la gravetat, els
estudiat a l’Escola del Clot. Com és trapezis amb els vectors, els diàbolos amb
que vas estudiar aquí i quins estudis la força centrífuga...
vas cursar?
Quina empremta, quins valors creus
Jo no sóc exalumne, eh? jo sóc alumne en- que es van consolidar gràcies a l’Es-
cara! Això de ser ex no m’agrada... això és cola del Clot?
com aquella parella que un presenta la seva
ex i diu: coneixes la meva ex? I l’altre respon Home, el compromís amb la vida!
“ecsss”... Tot i els estudis en la vessant indus-
Jo sóc de Sarrià, de la plaça de Sarrià i su- trial i posteriors en sociologia i eco-
poso que si hagués d’estudiar en el moment actual m’haguessin nomia, la teva professió s’encamina cap al món artístic.
posat ja 6 psicòlegs perquè segur que tinc hiperactivitat i coses Què va provocar aquest canvi de rumb en la teva vida?
d’aquestes... la qüestió és que jo anava als Jesuïtes de Sarrià i em Bé, ja venia, eh... jo ja venia amb això! Allà a Sarrià, amb la meva
van expulsar! I el pare Beltran-Quera, que era un jesuïta de l’escola família, que com t’he comentat era un poblet, abans que Barcelona
i de l’Institut Químic de Sarrià, em va fer un examen psicotècnic, se’l mengés i allà anessin a viure tots els pijos, era un barri molt
que en aquella època, estic parlant de finals dels 60... era una cosa tancat on les úniques activitats que hi havia eren religioses, no hi
molt moderna. I em va preguntar: “T’agrada la música?” i jo li vaig dir havia res més.... les processons, les misses tots els diumenges, el
que sí, però l’informe va sortir que jo el que havia de fer era estudiar Corpus, el dia de la palma i el palmó, i para de comptar!
electrònica! Mai no he entès la relació entre l’electrònica i la música!
L’única cosa que se salvava de tot això era Nadal perquè hi havia
Bé, doncs això va fer que sortís de Sarrià, que llavors era un barri Els pastorets, i la meva família ha estat totalment vinculada en el
que estava tancat per dues rieres, que ara són l’avinguda de Josep centre parroquial on es feien Els pastorets. D’aquí ve també que
Vicenç Foix i la Via Augusta, i que connectaven dos mons que eren quan tenia 17 anys vaig muntar una banda i una orquestra i aques-
d’un altre planeta com eren Pedralbes i la Bonanova. I així vaig ser tes històries...
transportat al carrer de València 680, molt lluny de casa meva, tots
els dies. Hi vaig arribar amb el metro. Recordo el pont que hi havia De fet la meva mare era la cuinera de la casa de colònies de la par-
a la Meridiana, i al final del carrer abans del pont d’Espronceda, hi ròquia; per tant, jo em passava tots els mesos d’estiu fent animació.
havia aquesta escola on vaig estudiar. Vaig estar-m’hi 6 anys; això
vol dir que vaig començar el 67, crec, no recordo massa bé l’any. Llavors, la teva vena artística prové del teu entorn més
Vaig fer l’oficialia d’electrònica, que era electrònica i mecànica i es proper, de la família i del barri...
feien en 3 anys, després 2 anys de mestratge i després vaig fer una Sí, sí... sempre he estat vinculat en el món aquest d’intentar que la
cosa que es deia Pre COU, l’any 73, i el vaig fer perquè en aquell vida sigui una mica més divertida del que pot arribar a ser
moment l’Escola del Clot funcionava a un nivell educatiu i pedagò-
gic d’una forma, jo crec que molt interessant i molt bona. A més, en I dins el món artístic decideixes endinsar-te en el món cò-
aquell moment la problemàtica social del país i també del barri era mic, del circ, dels pallassos… per què? què et mou?
molt molt potent i de seguida vam agafar consciència que havíem
de fer alguna cosa més que estudiar, per tenir un futur millor. Si, vaig començar de pallasso per la contracultura. Una mica de-
cebut de tot el que vam veure, per passar aquest gran moviment
Total, que això va derivar que estudiés economia política i sociolo- de fregolisme. Fregolisme és aquesta activitat màgica que la gent
gia a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. canvia de personatge en escena en un tres i no res. El nombre més
gran de fregolisme l’han fet aquí a Espanya els dirigents polítics, i
També dels jesuïtes, oi?
amb això que han canviat el nom “transició”, la transició és que ho
Si, si, sóc un agnòstic que ha viscut sempre entre jesuïtes. Perquè traslladen d’una banda a l’altre i tot l’aparell feixista d’un dia per
els agnòstics són els que creiem més en tot, eh? l’altre es torna demòcrata, no? I una mica això es veia venir... potser
la gent n’agafa consciència ara, però això ja es veia venir... Que tots
Quins records tens del pas per l’escola? Recordes algun els que aixecaven el braç per saludar i de cop i volta et donaven la
professor o companys de classe d’aquells temps? mà i anaven amb corbata.

Eren moments molt convulsos, era com estar vivint l’1 d’octubre I aquí vam decidir agafar el millor ofici del món, el que no servia
d’una forma bastant permanent! absolutament per res, no? Com diu el Joan Brossa “tinc la riquesa
de no voler ser ric i conec la utilitat de lo inútil”. I a això ens vam
Encara recordo l’Eduard Lopez Oliva, que era el nostre professor agafar, sense massa consciència, perquè vam veure que això era
de literatura i religió, i l’Agustí Casanovas, amb qui ens veiem en- una proposta absolutament contracultural. Vam anar passant, vam
cara de tant en tant, perquè tots dos vivim a prop del Montseny i començar amb el marxisme, leninisme, vam passar al maoisme, del
de tant en tant coincidim. A més, quan tinc problemes de física, li maoisme vam passar al Bakunin, i quan ja no quedava res més, vam
pregunto a ell, perquè això del circ, que jo m’hi he dedicat en part, dir: doncs ara ens fem pallassos!
desafia el sentit comú, i el sentit comú és física! Els malabars estan