Page 7 - e_Revista_Claver_76
P. 7
C
l’Entrevista 07
Jo sóc pallasso! Que com el defineix
el Pompeu és persona que pel seu mal
capteniment no pot ser tinguda en compte
només com a objecte de divertiment. I
Foto: @Oscar Perales acaba, més a més dient figuratiu masculí.
Clown, pallasso, còmic..?? Com et Has traslladat les teves motivacions
defineixes? personals i professionals a un plànol
social, viatjant arreu del món sem-
No és un anglicisme el clown, és exacta- pre al costat dels més necessitats.
ment el mateix. El clown en anglès és pa- Què t’han aportat aquestes vivènci-
gerol, pagès, persona de muntanya. es com a persona? I tu, quins valors
creus que aportes a la societat?
Jo sóc pallasso! Que com el defineix el
Pompeu és persona que pel seu mal cap- Jo cada vegada que marxo amb Pallassos
teniment no pot ser tinguda en compte no- sense Fronteres torno aquí amb una capa-
més com a objecte de divertiment. I acaba, citat de relativitzar les coses brutal, amb la
més a més dient figuratiu masculí. consciència que sóc un privilegiat... i tot
això em dona la força per llevar-me cada
Però no has estat només un pallasso. matí i veure el nou dia que se’m presenta
Has revolucionat aquest món! Has com si fos l’últim i com si fos el primer i
estat director i fundador de festivals, em dóna també la capacitat d’anar-me’n a
circs, ONG… què et porta a arribar dormir cansat però feliç perquè no he dit
tan lluny?
cap mentida, ni m’he dit cap mentida a mi mateix.
Jo em diverteixo molt fent això que faig, eh? I com diu aquella
cançó “solo se vive una vez”. Jaume, arribem ja a l’última pregunta...
Va, que això és una conferència!!!, ha ha ha
Jo penso que ets al món per conservar-lo i transformar-lo. En
l’àmbit polític és molt difícil perquè les grans empreses s’han La teva trajectòria professional és extensa... com veus
menjat l’estat de dret. El que sí que es pot fer és transformar el futur de la teva professió? Com veus el teu futur més
petites realitats i sobretot amb la feina que faig a “Pallassos proper?
sense fronteres” és absolutament revolucionària, perquè jo en-
tenc que la cultura és l’art que és capaç de canviar la forma Del meu propi futur que ningú s’amoïni, soc autònom... a més,
de viure de les persones i la forma de pensar... i això... amb jo no em jubilaré de fer allò que sempre he tingut ganes de fer...
un nas posat, quan pots fer una extrapolació de l’ésser humà i fa molts anys que faig el que em dona la gana!
convertir-te en un titella que ets capaç d’explicar les coses que
els humans no són capaços d’entendre, pots arribar molt lluny! El futur dels pallassos jo cada vegada el veig més bé, a les
manifestacions hi ha gent que es posa el nas com a signe de
I ho has fet! rebel·lió, com a signe de lluita... i jo crec que mentre els homes
tinguin capacitat d’emocionar-se i de sentir i, per tant, de ser
Cada dia ho intento, eh? humans, el pallasso, d’una manera o altra, sempre mal vist,
necessàriament mal vist, seguirà sent molt important a la vida
dels homes i dones d’aquest món.
Moltes gràcies!!!